Parlant al COMB sobre xarxes socials i malalties emergents

El passat dia 30 de setembre vaig presentar en el Col·legi Oficial de Metges de Barcelona la ponència de clausura Xarxes socials: Un risc? Un suport per a la prevenció?, en el marc del IV Taller de malalties emergents organitzat per la Unitat d’Investigació en Tuberculosi de Barcelona (UITB).

Drets d'imatge: WHO.

Drets d’imatge: WHO.

La meva presentació es va dividir en dues parts. En la primera part vaig mostrar alguns exemples que demostren la utilitat dels blogs i eines com ara Twitter per, d’una banda, comunicar la ciència i, de l’altra, incrementar la difusió, la visibilitat i l’impacte de la recerca. La segona part la vaig dedicar a examinar els avantatges de les xarxes socials per a la prevenció, la detecció i el seguiment de les malalties emergents, així com els riscos que comporta el seu mal ús o un ús poc responsable.

Pel que fa a la segona part, en primer lloc vaig demostrar que les xarxes socials poden ser un gran suport per a la prevenció, la detecció i el seguiment de les malalties emergents sobre la base d’una petita selecció d’articles. Em va semblar particularment rellevant destacar la tasca de John Brownstein, professor de la facultat de de Medicina de la Universitat de Harvard i director del Grup d’Epidemiologia Computacional a l’Hospital de Nens de Boston. Brownstein, l’epidemiòleg digital, analitza la informació sobre malalties emergents a partir de fonts no tradicionals, com ara els motors de cerca i xarxes socials com Twitter, Instagram i Facebook, i així detecta abans les emergències de salut pública i en pot mesurar el seu veritable abast.

En particular, em vaig centrar a explicar què era Yelp, una xarxa social de recomanacions, especialment de locals de restauració, molt popular als Estats Units. Brownstein utilitza les opinions que la gent escriu a Yelp com a font de dades sobre brots d’intoxicació alimentària. I el mateix fa l’agència de salut municipal de la Nova York. És una manera de detectar brots alimentaris molt més ràpida, ‘detecció digital’, en diu Brownstein. Sobre la base de la seva experiència, va escriure aquest article, que conclou que les xarxes socials són un bon complement dels sistemes tradicionals de detecció de malalties.

També vaig presentar una altra iniciativa de Brownstein i el seu equip: es tracta de Healthmap, un lloc web de seguiment d’epidèmies que abraça tot el món i que utilitza geolocalització i mineria de dades per representar gràficament els brots de les malalties. La xarxa de Healthmap recull contínuament informació de notes de premsa, centres de salut, xarxes socials i governs d’arreu del món per mostrar de manera molt visual i en temps real informació sobre tot un seguit de malalties infeccioses emergents com ara l’ebola o la legionel·la.  Està sent utilitzat per l’Organització Mundial de la Salut, els centres per al control i prevenció de malalties dels EUA (CDC), el Departament de Defensa dels Estats Units, la Unió Europea i altres organitzacions. Davant d’una infraestructura de salut pública limitada, conclou Brownstein, les xarxes socials són molt útils com a font d’informació.

Quant als riscos, vaig alertar dels perills que comportava un ús inadequat de les xarxes socials pel que fa a la protecció de les dades sobre salut, i vaig comentar un parell d’articles (1, 2) que concloïen que les persones que utilitzen aplicacions mòbils basades en geolocalització i destinades a facilitar el sexe ràpid tenen més possibilitats (are at a greater risk, segons l’article) de contraure algunes malalties de transmissió sexual que les que utilitzen d’altres mitjans.

Podeu accedir a la presentació des del meu compte de Slideshare:


Agraïments

Voldria agrair a la Unitat d’Investigació en Tuberculosi de Barcelona la invitació a participar en el taller, molt especialment al Dr. Joan A. Caylà, a Martí Casals i al Dr. Joan Pau Millet, als quals també agraeixo l’assessorament per elaborar alguns dels continguts de la ponència. Va ser un privilegi poder impartir la xerrada en el marc del Centre de Congressos del COMB i poder debatre alguns aspectes de la ponència davant d’un públic molt interessat i a qui agraeixo la seva atenció i consultes.

Articles relacionats:

Publicat dins de Comunicació científica, Recerca, Web 2.0, Xarxes socials | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

La Comissió Europea convoca una consulta pública sobre ‘Ciència 2.0′

Els investigadors, cada cop més, utilitzen les eines digitals per analitzar les dades que proporcionen els mitjans de comunicació social (les dades massives o Big Data), analitzar-les i extreure’n conclusions. I també cada cop és més elevat el nombre d’investigadors que empren les xarxes socials per millorar la seva reputació digital, fer difusió de la seva recerca i aconseguir que aquesta tingui una visibilitat i un impacte més elevats. Conscients d’aquesta situació, les direccions generals de Recerca i Innovació i de Xarxes de Comunicació, Continguts i Tecnologia de la Comissió Europea han obert una consulta pública sobre ciència 2.0 que romandrà oberta fins al dia 30 de setembre.

Imatge: Science 2.0 in EU , by Xavier Lasauca i Cisa (CC BY 3.0).

Imatge: Science 2.0 in EU , by Xavier Lasauca i Cisa (CC BY 3.0).

Controlar els brots de determinades malalties, fer-ne seguiment o, fins i tot, predir-ne l’evolució, són algunes de les tasques que es poden dur a terme sobre la base de la compartició de la informació que es troba a les xarxes socials. I això és possible perquè els científics cada cop obren més les seves dades, i debaten sobre les seves anàlisis i els resultats obtinguts; cada vegada més, s’aposta per l’accés obert (open access) a les publicacions científiques, que estan disponibles en línia de manera gratuïta. Pensem que, segons algunes estimacions, el 90 % de totes les dades disponibles en el món s’ha generat al llarg dels darrers dos anys, i la generació de dades científiques està creixent a un ritme del 30 % anual. A això cal afegir l’increment continuat del nombre d’actors en el procés de generació del coneixement científic: el nombre de científics augmenta any rere any, i la ciutadania s’hi ha començat a implicar, tant pel que fa a la col·laboració (la ciència ciutadana) com en el finançament de la recerca (el micromecenatge o crowdfunding).

A més, la ciència 2.0 s’està consolidant arreu del món, no solament com a conseqüència de les tecnologies digitals, sinó també com a resposta a diverses problemàtiques: el procés de publicació científica (lent i costós), les crítiques al sistema de revisió per parells o peer review i el repte de la reproducció dels resultats de la recerca a causa de la manca de dades reutilitzables. I una bona mostra d’aquesta consolidació va ser l’interessant article Online collaboration: Scientists and the social network, publicat a la revista Nature aquest estiu.

Per tot plegat, la Comissió Europea ha llançat aquesta consulta pública sobre ciència 2.0 amb la finalitat de mesurar-ne el grau de coneixement i d’avaluar fins a quin punt s’està consolidant aquesta tendència cap a una forma més oberta de fer ciència a l’espai europeu de recerca. La comissió encoratja els diversos agents implicats per valorar fins a quin punt hi ha consciència d’aquest canvi de modus operandi i perquè exposin els reptes i les oportunitats d’aquesta transició, així com possibles accions polítiques que caldrà dur a terme per impulsar-la i, en definitiva, enfortir la competitivitat de la ciència i el sistema de recerca europeus sobre la base de les oportunitats que ofereix la ciència 2.0. Entre els agents convocats, a banda de la ciutadania en general, hi ha, entre d’altres, les administracions públiques, les universitats, els centres de recerca, els agents finançadors de la recerca, les acadèmies i les editorials.

La Comissió Europea ja ha integrat alguns aspectes de ciència 2.0 en les seves polítiques. Per exemple, l’accés obert a les publicacions científiques és obligatori per a la recerca en el marc del programa Horizon 2020; també s’ha posat en marxa una prova pilot sobre dades obertes de recerca. Anàlogament, a través dels seus programes, la UE també finança tot un seguit de projectes de ciència ciutadana i dóna suport a algunes de les e-infraestructures que fan possible la ciència 2.0.

Imatge:  Canvis que afecten el cicle d'elaboració de la recerca, des de la concepció de la idea  fins a la publicació de l’article. Font: Comissió Europea.

Imatge: Canvis que afecten el cicle d’elaboració de la recerca, des de la concepció de la idea fins a la publicació de l’article. Font: Comissió Europea.

Una bona mostra del suport que rep la ciència 2.0 a la UE són les declaracions dels seus dirigents polítics, com ara la comissària europea de Recerca, Innovació i Ciència, Máire Geoghegan-Quinn (discurs pronunciat a Copenhaguen, el 24 de juny, en el marc de l’ESOF):

Science 2.0 is revolutionising the way we do science – from analysing and sharing data and publications to cooperating across the globe. It is also allowing citizens to join in the search for new knowledge. The whole scientific process is becoming more transparent and efficient, but this also poses questions about integrity and quality – so we want to hear people’s views on how we can guarantee that Science 2.0 develops in a way that is positive for Europe.

Neelie Kroes, la vicepresidenta de la Comissió i responsable de l’Agenda Digital, va dir al llarg del seu discurs a la conferència sobre ciència 2.0 celebrada a Hamburg els dies 26 i 27 de març:

Now digital technology and tools offer the chance for a new transformation: improving research and innovation and making them more relevant for citizens and society. We are moving towards open, digital science – a trend that is gradual but unstoppable. That trend, and the desire to embrace it, comes, not from politicians, but from the scientific and academic communities themselves. And I am determined to support it.

El document de referència, un must

Abans de respondre l’enquesta, és molt recomanable la lectura del document Public Consultation: ‘Science 2.0’: Science in Transition,  un document de només 12 pàgines que exposa molt resumidament en què consisteix la ciència 2.0, quins factors la impulsen, quines implicacions té per a la societat, l’economia, el sistema de recerca i el personal investigador, les oportunitats i els obstacles per fer ciència 2.0 i el paper que han de desenvolupar les organitzacions de finançament de la recerca, els estats membres i la Unió Europea en el seu conjunt. Una síntesi molt ben elaborada, sota el meu punt de vista.

Podeu accedir a la consulta des d’aquesta pàgina web, o bé descarregar-vos-la en format PDF.

Articles relacionats

Publicat dins de Comunicació científica, Recerca, Web 2.0, Xarxes socials | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

Acostem la Revolució Industrial als més petits!

Fa gairebé quatre anys, i sota l’impuls de la Direcció General de Recerca (Departament d’Economia i Coneixement), es va encetar una nova col·lecció de jocs interactius (Personatges en joc) amb l’objectiu de donar a conèixer personatges destacats al llarg de la història de la ciència i de la tècnica de Catalunya als alumnes de primària. Després del primer joc, dedicat a l’enginyer i inventor Narcís de Monturiol, el segon, dedicat a l’alquimista Joan de Peratallada,  i el tercer, dedicat al paleontòleg Miquel Crusafont, el darrer joc està dedicat a l’industrial Ferran Alsina.

alsina
L’objectiu del joc és donar a conèixer el personatge de Ferran Alsina, economista vinculat a la indústria tèxtil, i mostrar alhora aspectes rellevants de la primera Revolució Industrial a Catalunya. Tot jugant, els alumnes aprendran com eren els transports, la indústria, les fonts d’energia i els canvis socials que es van produir durant aquesta revolució. Com la resta de jocs de Personatges en joc, està pensat per a nens i nenes que cursen el cicle superior d’educació primària, especialment els del darrer curs.

El joc està dividit en capítols, que corresponen a diversos anys. Cada capítol tracta d’un tema concret relacionat amb la vida i l’entorn de Ferran Alsina, sota la guia de dos personatges: un nen anomenat Lluc Mercuri i un robot, Yiru. Ambdós vénen del futur, on l’obtenció d’energia es basa en fonts renovables, i fan una regressió en el temps fins arribar al començament del segle XIX.

Particularment interessants m’han semblat els següents continguts del joc:

  • la descripció de les característiques de la fàbrica del Vapor Vell (amb èmfasi en el funcionament de les màquines de vapor);
  • la descripció de la situació dels obrers, que tenien por que la mecanització de les fàbriques els fes perdre la feina;
  • les colònies tèxtils ubicades als marges dels rius Ter i Llobregat (on es parla de la turbina de ferro, que funciona amb energia hidràulica);
  • la indústria minera: la sal a Cardona i el carbó a Berga;
  • la Colònia Güell;
  •  la figura del doctor Salvà (Francesc Salvà i Campillo), el primer científic de l’Estat espanyol que va fer enlairar un globus aerostàtic; també va tenir incidència en el combat contra la verola -una malaltia que es va propagar a Barcelona en aquella època- mitjançant la vacunació.

Trobareu més informació sobre les competències bàsiques que es treballen, els criteris d’avaluació i tot un seguit d’orientacions pedagògiques per fer activitats a dintre i a fora de l’aula (o a casa!) a la guia que acompanya el joc.

alsina2La Revolució Industrial a Catalunya

La primera fase de la industrialització a Catalunya es va iniciar l’any 1832, any en què la fàbrica Bonaplata, Rull, Vilaregut i Cia va utilitzar la màquina de vapor per accionar els telers mecànics. La mecanització del sector tèxtil entre 1835 i 1860 va ser molt accelerada (i afectà, per exemple, més del 50 % de la filatura). Va ser el moment de les grans fàbriques anomenades “vapors”,  com ara el Vapor Vell (que surt referenciat en el joc) i el Vapor Nou (o Espanya Industrial).  Al costat dels “vapors” es fundaren les colònies tèxtils (com ara la de Sedó i la de l’Ametlla de Merola) al marge dels rius Ter i Llobregat, a la recerca d’energia hidràulica i mà d’obra poc conflictiva.

La segona fase de la Revolució Industrial va implicar un gran desenvolupament del sector químic i l’aparició de l’electricitat, amb la construcció i expansió de la xarxa elèctrica. En aquest punt cal esmentar la casa Dalmau, que va permetre la posada en marxa de la primera central de l’Estat, l’any 1880, ubicada a la rambla de Canaletes número 10 de Barcelona, i la primera transmissió a distància (entre Sarrià i Sants, amb un recorregut de dos quilòmetres).

Font: Història de la ciència a la Catalunya moderna. Santiago Riera i Tuèbols. Eumo Editorial/Pagès Editors (2003)

Qui va ser Ferran Alsina? 10 fets sobre la seva vida

  1. Va néixer a Barcelona l’any 1861.
  2. Va estudiar a Anglaterra i Alemanya, la qual cosa li va permetre millorar el sistema de Jacint Barrau per a la pana estampada.
  3. Va dirigir conjuntament amb Eusebi Güell el Vapor Vell de Sants, on va patir un atemptat per voler fer reformes que permetessin augmentar la productivitat; en va sortir il·lès.
  4. Se li atribueix el disseny de la fàbrica tèxtil de la Colònia Güell a Santa Coloma de Cervelló.
  5. Va ser un dels fundadors de la Lliga de Catalunya.
  6. Va desenvolupar un paper important com a delegat per Barcelona a l’Assemblea de Manresa del 1892.
  7.  Fou un gran defensor del proteccionisme i de la descentralització administrativa i econòmica.
  8. Al Tibidabo va crear el Gabinet de Física Experimental Mentora Alsina, un laboratori  que actualment es pot visitar al mNACTEC.
  9. Va publicar Noves científiques, un dels primers llibres de divulgació científica en català.
  10. Morí a Barcelona l’any 1908.

Font: Viquipèdia

Tres iniciatives per acostar la ciencia als més petits

La sèrie Personatges en joc se suma a una altra iniciativa de la Direcció General de Recerca, Els contes de la Laura i en Joan, que també té per objectiu apropar la tasca del personal investigador als escolars catalans (en aquest cas, els de 3r i 4rt de primària). El darrer conte publicat porta per títol La Laura i en Joan persegueixen les cèl·lules malignes, i en aquest cas l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona necessita l’ajuda de la Laura i en Joan per investigar sobre la malaltia del càncer amb mosques de la fruita, amb l’objectiu de saber com s’estenen les cèl·lules malignes a altres parts del cos. En aquest enllaç trobareu les activitats interactives relacionades amb aquest conte.

Una altra iniciativa també molt interessant és la del repositori de  recursos sobre les ciències de la vida per a la comunitat educativa a Catalunya de Biocat; el vaig descobrir arran de la lectura d’aquest article de Núria Saladié i Gemma Escarré, una lectura molt recomanable, que tracta la qüestió de les entitats que proporcionen recursos per al professorat de primària i secundària per estimular les vocacions científiques entre els alumnes.

Finalment, cal esmentar Xplore Health,  un programa destinat a apropar la recerca biomèdica a l’aula impulsat per IrsiCaixa i l’Obra Social “la Caixa”. Hi participen centres educatius, centres de recerca i museus de ciència.

Articles relacionats

Publicat dins de Comunicació científica, Recerca | Etiquetat com a , , , , , , , , | Deixa un comentari

“L’espera”, un relat sobre el romanç que va viure Einstein a Barcelona

Ja feia temps que tenia ganes de presentar un relat al concurs Inspiraciència, un concurs de relats d’inspiració científica. Es tracta d’una iniciativa molt interessant, ja que connecta la ciència i la literatura de manera lúdica i participativa. Finalment enguany m’hi vaig decidir. I ho vaig fer amb una fabulació romàntica al voltant del sopar que va oferir l’enginyer industrial Rafael Campalans a Albert Einstein durant l’estada del savi alemany a Barcelona, l’any 1923 (el famós sopar relativista, segons la premsa de l’època).

Einstein amb la seva segona dona, Mileva, poc després d'arribar a San Diego a finals de 1930.

Einstein amb la seva segona dona, Elsa, poc després d’arribar a San Diego a finals de 1930.

Hi ha evidències que demostren que Albert Einstein va ser un gran seductor (es diu que, pel cap baix, va tenir deu amants). No ens centrarem en aquesta qüestió, que com a mínim requeriria un parell de posts. Però sí ens fixarem en el fet que, mentre Einstein va ser a Barcelona, curiosament, va recollir en el seu diari les següents breus anotacions:

22-28 de febrer. Estada a Barcelona. Molta fatiga, però gent amable (Terradas, Campalans, Lana, la filla de Tirpitz), cançons populars, balls, Refectorium. ¡Ha estat agradable!

2 de març. Arribada a Madrid. Partida de Barcelona, càlid comiat. Terradas, cònsol alemany i la filla de Tirpitz, etc.

Com es pot constatar, al costat d’Esteve Terradas, Rafael Campalans i Casimir Lana de Sarrate, tres grans personalitats de l’àmbit de la ciència i la tecnologia d’aquella època que van acompanyar Albert Einstein durant la seva estada a Catalunya, en el diari apareix una curiosa referència (i a més per duplicat) a la filla de Tirpitz. Qui era aquest misteriós personatge? Tirpitz era el cognom de la dona del cònsol alemany a Barcelona, Ilse von Tirpitz, que alhora era filla d’un almirall ultraconservador que no s’entenia gaire bé amb Einstein; em va cridar l’atenció el fet que Ilse sortís referenciada per partida doble en el diari personal del físic alemany, al mateix nivell que Terradas! Thomas F. Glick, probablement l’historiador de la ciència que més ha investigat sobre la visita d’Einstein a l’Estat espanyol, també es mostra un xic sorprès en algun dels seus estudis per aquesta reiterada referència a la filla de Tirpitz. Va haver un curt i intens romanç entre Ilse von Tirpitz i Albert Einstein? El sopar de Campalans podia ser una bona oportunitat per al retrobament de la parella  ;-)

Bé, al voltant d’aquesta hipòtesi fictícia vaig redactar el meu relat L’espera i el vaig presentar a Inspiraciència en la modalitat de relat adult català, amb el pseudònim d’Albert Terradas. No vaig guanyar el premi, però el que sí vaig fer és assistir a la cerimònia de lliurament dels premis, que va tenir lloc el passat 26 de juny a la Biblioteca de la Sagrada Familia de Barcelona. Com a clausura de l’acte, voldria destacar l’espectacle, produït per La Mandarina de Newton i la companyia de teatre Planeta Impro, inspirat en les obres presentades al concurs. L’espectacle consistia en el següent: una persona del públic triava a l’atzar un dels textos presentats i una pàgina concreta del text, es llegia en veu alta un dels paràgrafs d’aquella pàgina i una actriu i un actor de la companyia (crec que eren la Beatriu Castelló i en Jordi Soriano) havien d’improvisar una breu peça teatral sobre la base del text! Feia temps que no reia tant! La meva felicitació a La Mandarina i a la gent de Planeta Impro, que, certament, fan de la improvisació un art i van fer passar al públic assistent una molt bona estona. I també el meu reconeixement als organitzadors del concurs, la delegació del CSIC a Catalunya i l’Institut de Ciència de Materials de Barcelona. L’any que ve ho tornaré a intentar (algú més s’anima?).

Espero que el relat us agradi!

L’espera

- I un altre plat més en honor del nostre il·lustre convidat! Faves a la Lorentz transformades a la catalana!

Tot just acabava de tastar el darrer llagostí a la Gauss amb salsa maionesa en el periheli, francament deliciós, que ja aterrava un nou plat. La mare de Campalans, que no feia més que obsequiar-me amb les seves atencions, començà a servir les favetes als comensals. Mentrestant, vaig clavar una nova ullada al menú del sopar, escrit en una mena de llatí relativista i que els meus col·legues havien tingut l’amabilitat d’imprimir en caràcter gòtic i a dues tintes en el meu honor. “Pontificis scientarum”, em nomenen… Quin gran record m’enduré d’aquesta ciutat! Aquests catalans…

En aquella llarga taula del menjador de can Campalans, en un pis de l’euclidianament geomètric Eixample barceloní, vaig poder comptar dotze cadires i onze comensals. A la meva esquerra s’asseia en Rafael Campalans, el fill de la gran cuinera, que des del dia de la meva arribada m’explicava la seva teoria d’un socialisme nacionalista.

- Això no lliga, bon amic –li vaig dir-. El mot ‘nacionalista’ pot donar lloc a equívocs, és un nom funest. Prou bé que ho sabem a Alemanya.

- Diguem-ne socialisme catalanista, doncs, Herr professor, si us sembla bé.

Els catalans, tan seriosos, tan equànimes, tan amables… tan naturals! Era el meu cinquè dia a Barcelona i em sentia com a casa! Al meu costat dret hi havia Esteve Terradas, home extraordinari, un dels sis caps més ben moblats del món i un excel·lent amfitrió al llarg d’aquests dies inoblidables. Davant meu s’asseia Ulrich von Hassell, el cònsol d’Alemanya, que interrompé visiblement molest la meva conversa amb Campalans de manera matussera, gairebé barroera:

- Herr professor, què els heu dit, aquesta tarda, als anarquistes?

- Els he dit que la repressió que hi ha al país és conseqüència de la ignorància més que no pas de la maldat, i els he recomanat que sobretot llegeixin Spinoza.

Una forta riallada va emergir d’aquell cos enorme, fent tremolar la taula.

- Però si gairebé no en saben, de llegir, els anarquistes!

- Pestaña parlava un francès impecable.

- Sou un idealista, professor! – va dir amb gravetat mentre donava un cop de puny a la taula que va fer abocar la seva copa de Xerès-. Amb el respecte que em mereixeu i l’admiració que sento per vós, permeteu-me que us digui que us vau equivocar quan vau rebutjar de signar el manifest a favor del nostre insigne kàiser abans de la guerra!

-Senyor cònsol, l’acord, l’acord… Cal lluitar fins a la fi per aconseguir l’acord entre els individus i les nacions. Europa ha d’estar unida i cal preservar la pau.

-Ah, Herr professor… I no us oblideu pas de la justícia social! –reblà Campalans.

- Indubtablement, senyor Campalans, les qüestions socials constitueixen un dels aspectes més interessants de la vida humana.

Vaig fixar la mirada sobre la cadira buida que hi havia al costat del cònsol, on s’hauria d’haver assegut la seva dona, Ilse von Tirpitz, una bavaresa rossa, menuda i molt esvelta, completament minimitzada per la colossal presència del seu marit. M’envaí la mateixa buidor i una certa nostàlgia. La filla de Tirpitz…

- Ha anat a classe de piano. M’ha dit que potser vindrà a fer el cafè –digué el seu marit fitant-me mentre arrufava el nas.

Des del primer moment em vaig sentir captivat per la filla de Tirpitz. Quin tarannà tan diferent al del seu pare, l’almirall imperalista… Dolça i cordial, era impossible no caure fascinat per la seva veu, avellutada i sempre alegre.

- Alcem la copa en honor de l’il·lustre premi Nobel que avui ens acompanya! – va dir Conxita, l’amable dona de Campalans.

El dring de les copes de xampany em despertà de cop i volta. No m’agradaria marxar de Catalunya sense tornar-la a veure. Tot aquest homenatge és molt reconfortant, s’hi albira la mà de Campalans, Lana Sarrate i Lassaleta, els meus admirats enginyers relativistes… però el que de debò em faria feliç és tenir Ilse ben a prop.

La mare de Campalans tornà a fer acte de presència:

-Faisà platejat a la Minkowski en quatre dimensions!

Tothom va cridar d’admiració. Fins i tot Vidal i Guardiola, el contingut alt funcionari de l’Ajuntament de Barcelona, va esclatar a aplaudir. La mare de Campalans serví l’au quadrivectorial començant per mi quan, de sobte, trucaren a la porta i el cor em va fer un salt.

Ilse entrà al menjador amb rapidesa, cridà “Guten Abend” i saludà el matrimoni Campalans, els amfitrions. Mentre s’asseia em mirà fixament i digué:

-M’assec davant d’Albert Einstein, quin privilegi! –mentre un somriure franc i temptador il·luminava el seu rostre-. Que elegant us heu posat, Herr professor!

La meva felicitat completa havia arribat, a la fi, amb la filla de Tirpitz.

Articles relacionats

Publicat dins de Uncategorized | Etiquetat com a , , , , , , , , , | Deixa un comentari

Parlant a ICREA sobre recerca 2.0

El passat dia 11 de març vaig ser convidat a la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA) per participar,  juntament amb el professor Miquel Duran (Universitat de Girona), en el col·loqui Increase your research competitiveness using Web 2.0 tools.

Ous_Twitter

Imatge: Garrett Heath, a Flickr (CC BY 2.0)

En la meva xerrada vaig resumir els avantatges que es deriven de la utilització dels blogs i les xarxes socials (especialment Twitter) per difondre la recerca. Els mitjans de comunicació social poden ser una eina molt eficaç per obtenir informació, interactuar amb altres investigadors, conèixer nous col·laboradors i augmentar l’impacte i la visibilitat dels articles científics, entre d’altres potencialitats. Vaig acompanyar l’explicació amb diversos exemples de blogs i comptes de Twitter que, sota el meu punt de vista, són una bona praxi com a eines per a la comunicació científica.

La presentació estava dividida en sis apartats:

  • Marc general: visió general de com els mitjans de comunicació social estan transformant el món -especialment el món acadèmic-,  i les implicacions que això comporta per a la comunicació de la ciència i la manera com es mesura l‘impacte de la recerca.
  • Blogs: avantatges dels blogs com a mitjans per comunicar ciència, amb alguns exemples pràctics.
  • Twitter: motius pels quals un investigador hauria de tenir un compte de Twitter, i exemples de com utilitzar aquesta xarxa amb eficiència.
  • Altres eines per connectar i compartir: breu repàs d’un conjunt d’eines que poden complementar la presència dels investigadors a les xarxes socials.
  • Administració 2.0:  descripció de les xarxes socials de la Secretaria d’Universitats i Recerca i la seva contribució per donar suport al sistema català d’R+D.
  • Conclusions:  èmfasi en la importància de la presència dels investigadors en el Web 2.0.

Podeu accedir a la presentació des del meu compte de Slideshare:

Vuit maneres (i mitja) de comunicar la recerca

La presentació del professor Miquel Duran (que, per cert, em va agradar molt) portava per títol Eight and a half ways for a researcher to communicate in the Net.  Duran va fer èmfasi en les xarxes socials com a eines per fer arribar la recerca duta a terme pels investigadors a la societat, així com per millorar la seva reputació digital; també destacà la idea que comunicar la recerca hauria de ser considerat com una inversió i no com una pèrdua de temps. Es va referir a la utilitat de les xarxes socials per impulsar el concepte de recerca i innovació responsables, un component cabdal en el programa marc Horizon 2020: fer arribar a la societat els aspectes ètics, educatius i divulgatius de la recerca.

Agraïments

En el torn obert de paraula va haver un intercanvi d’impressions sobre el paper que desenvolupen els blogs en els mitjans de comunicació, les mètriques alternatives (altmetrics) i la importància de la curació de continguts, entre d’altres qüestions. Va ser un debat francament enriquidor.

Voldria agrair a ICREA la invitació a participar en el col·loqui, molt especialment al Dr. Joan Bagaria, organitzador de l’acte, així com al director de la institució, Jaume Betranpetit, i al director executiu, Emilià Pola. També vull agrair a Mayi Suárez la bona tasca en l’organització de l’acte i el suport que em va donar per presentar la ponència.

Va ser un privilegi impartir la xerrada davant d’un públic tan prestigiós, i compartir el col·loqui amb un referent en l’àmbit de la comunicació 2.0 com és el professor Miquel Duran.

Articles relacionats:

Publicat dins de Comunicació científica, Recerca, Web 2.0, Xarxes socials | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , , | 1 comentari

10 articles sobre dones i ciència que cal llegir avui

Aquí teniu una selecció de deu articles i notícies sobre dones i ciència que s’han publicat darrerament i que m’han semblat particularment interessants. 

Alabama Astronauts Come Home For Training (Archive: NASA, International Space Station, 11/26/13)

Alabama Astronauts Come Home For Training (Archive: NASA, International Space Station, 11/26/13)

1) El Pla d’Igualtat d’Oportunitats i Gestió de la Diversitat de la Institució CERCA, a consulta

Al llarg dels darrers mesos s’ha estat discutint i dissenyant el nou Pla d’Igualtat d’Oportunitats i Gestió de la Diversitat.  La Institució CERCA ha proposat aquest pla als centres que en depenen perquè el personalitzin i puguin així implementar les mesures corresponents, si escau. Podem llegir a la introducció:

Malgrat que les dones investigadores han començat a entrar amb força en alguns camps científics, aquest increment de xifres no és una evidència de l’absència del biaix de gènere. Aquest biaix impedeix la plena participació de la dona a la ciència, cosa que obstrueix la meritocràcia acadèmica i alhora limita els recursos humans necessaris per als avenços en competitivitat en la propera dècada.

En algunes àrees també s’ha vist com hi ha una distribució desigual dels recursos econòmics en recerca per a homes i dones: hi ha menys dones rebent fons com a investigadores
principals de projecte, i alhora amb menys diners quan els projectes són concedits.

La implementació de les pautes d’actuació adequades ha de portar a una situació d’equilibri que generarà una més gran creativitat i excel·lència en la dinàmica científica i tecnològica
dels centres CERCA.

Em sembla una excel·lent notícia que els plans de politiques d’igualtat arribin als centres de recerca, de la mateixa manera que fa anys que ja s’hi està treballant en el món acadèmic. S’ha obert un període de consulta destinat a acollir les propostes d’un públic més ampli fins al 28 de març, i el pla defintiu serà ratificat pel patronat de CERCA.

2) De predoc a cap de grup, 4 testimonis de dones al VHIR

Quatre investigadores del Vall d’Hebron Institut de Recerca, a diferents nivells de la carrera científica, ens expliquen la seva experiència laboral en un centre de recerca on el 75% del personal dedicat a la recerca biomèdica són dones!

3) Six steps to fairer funding for female scientists (The Conversation)

Des d’Austràlia ens arriben sis propostes ben concretes per retenir en el sistema de ciència les dones que han vist interrompuda la seva carrera com a investigadores.

4) The Matilda Effect in Science Communication. An Experiment on Gender Bias in Publication Quality Perceptions and Collaboration Interest (Science Communication)

Interessant article que es fa ressò de l’efecte Matilda (o sistemàtica infravaloració de la tasca de les dones de ciència) en l’àmbit de la comunicació de la ciència.

5) Bibliometrics: Global gender disparities in science (Nature)

Aquesta anàlisi bibliomètrica de 5,4 milions d’articles científics indexats a Thomson Reuters confirma que les desigualtats de gènere persisteixen: els treballs liderats per dones són menys citats i tenen menys col·laboracions internacionals.

6) Differences in research funding for women scientists: a systematic comparison of UK investments in global infectious disease research during 1997–2010 (BMJ Open)

Després d’analitzar les subvencions que el govern britànic ha concedit a la recerca en l’àmbit de les malalties infeccioses en el període 1997-2010, els autors conclouen que els homes han rebut un finançament significativament superior al que han rebut les dones.

7) The Presence of Female Conveners Correlates with a Higher Proportion of Female Speakers at Scientific Symposia (mBio)

L’article analitza 460 simposis en què havien intervingut 1.845 ponents, i conclou que en els congressos intervenen generalment més homes que dones, excepte en aquells casos en què hi ha, pel cap baix, una dona en el comitè organitzador.

8) Megaphones, broken records and the problem with institutional amplification of sexism and racism (Allochthonous Highly)

Aquest post analitza diverses situacions de sexisme i racisme que es van produir a mitjan gener en l’àmbit de la ciència.

9) Women at CERN: a professional perspective (Quantum Diaries)

Aquest post tracta sobre la situació de les dones que es dediquen a la física de partícules, i inclou un recull d’articles sobre la problemàtica de les dones de ciència en general.

10) Una exposició a la UB recull la visió femenina de la medicina

La Facultat de Medicina de la UB ha organitzat l’exposició «Les primeres metgesses vistes pels estudiants de Medicina de la UB», que es podrà veure fins al 28 de març al vestíbul de la Facultat, al campus de Casanova. La mostra, que exposa els diferents punts de vista dels estudiants de Medicina respecte a la feminització d’aquests estudis, recull diversos treballs d’alumnes de la Facultat, així com material bibliogràfic provinent dels fons de la Unitat d’Història de la Medicina i Ètica Mèdica i del CRAI Biblioteca de Medicina.

Altres anotacions relacionades

Publicat dins de Dones i ciència, Recerca | Etiquetat com a , , , , , , | Deixa un comentari

L’ase quàntic: els 13 articles més llegits del 2013

Comença l’any 2014 i és el moment de fer balanç. En aquest article us presento els articles més visitats d’aquest blog durant l’any 2013.

New Years 2013: Space Needle Fireworks in Seattle, by Michael Holden, on Flickr

New Years 2013: Space Needle Fireworks in Seattle, by Michael Holden, on Flickr

1. Setmana de la Ciència 2013: 7 recomanacions (novembre)

L’article més llegit de l’any està relacionat amb un dels esdeveniments més importants en l’àmbit de la divulgació de la recerca científica i la innovació tecnològica, la Setmana de la Ciència, i recull una selecció personal d’entre les activitats programades, amb diversificació pel que fa al territori i públic objectiu.

2. El full de ruta del Govern català en matèria de recerca (2013-2016) (abril)

En aquest article destacava alguns aspectes  de la compareixença del conseller d’Economia i  Coneixement, Andreu Mas-Colell,  que va tenir lloc el passat 4 d’abril, davant la Comissió d’Ensenyament i Universitats del Parlament de Catalunya, i en la qual va explicar els objectius i les actuacions del seu departament en l’àmbit d’universitats i recerca.

3. Faves a la Lorentz i faisà a la Minkowski: sopant amb Einstein a can Campalans (maig)

Dels tres articles que vaig dedicar l’any passat a commemorar el 90è aniversari de la visita d’Einstein a Barcelona, aquest ha estat el més llegit. Relata el desenvolupament del sopar que l’enginyer industrial Rafael Campalans i altres personalitats de l’època van dedicar al savi alemany el dia 27 de febrer de 1923, amb alguns detalls del menú que se serví -del qual s’han conservat algunes còpies, escrites en “llatí relativista”, segons la premsa.

4. Com fer una infografia amb el teu currículum (gener)

En aquest article explico com crear una infografia que resumeixi el nostre currículum a partir de les dades de les nostres xarxes socials, mitjançant Vizify.

5. Sant Jordi 2013: tres recomanacions (abril)

Les recomanacions abracen un parell de còmics (un sobre física i un altre sobre ciència-ficció), i un llibre sobre la història de l’aerostació a Barcelona.

6. Einstein, Barcelona i anarquisme (1923) (març)

En aquest article resumeixo els fets més rellevants de la visita d’Einstein a Barcelona, particularment el desenvolupament de l’entrevista del físic alemany amb Àngel Pestaña i altres dirigents anarquistes que va tenir lloc el dia 27 de febrer de 1923.

7. Catalans antirelativistes a la Barcelona dels anys 20 (octubre)

En aquest article, que tanca la trilogia sobre la visita d’Albert Einstein a Catalunya, exposo quina era la situació de les ciències físiques a la Catalunya de principis de segle XX, amb una atenció especial cap als catalans antirelativistes, és a dir, els científics contraris a la teoria de la relativitat d’Einstein.

8. Dones i ciència: 40 documents (gener 2012)

En vuitena posició es troba un article publicat el 2012 amb el títol Dones i ciència: 30 documents, que fou el més llegit d’aquell any , i que actualitzo regularment. A hores d’ara conté més de 40 documents relacionats amb l’àmbit de les dones, la recerca científica i el món acadèmic, a més dels plans d’igualtat en matèria de gènere d’algunes universitats dels territoris de parla catalana.

9. Recursos 2.0 per millorar la reputació digital del personal investigador (juliol)

En aquest article explico els avantatges de la utilització, per part dels científics, de les eines que els mitjans de comunicació social ens proporcionen (fonamentalment, blogs i Twitter) per visibilitzar la seva recerca i que aquesta tingui un impacte i una visibilitat més grans, entre d’altres avantatges. Es va publicar simultàniament en el blog de ISGlobal (Institut de Salut Global Barcelona), també en versió castellana i anglesa, i a data d’avui es manté com l’article més llegit. 

10. Com fer un microvídeo que resumeixi la teva activitat a Twitter (juliol)

En aquest article em faig ressò de  Vizify com a recurs que ens permet crear, de manera àgil i senzilla, un microvídeo que resumeixi la nostra activitat a Twitter. Recentment he actualiltzat el vídeo corresponent a la meva activitat a Twitter durant l’any 2013 (podeu accedir-hi clicant aquí, dura menys d’un minut).

11. Invertir en recerca sobre física de partícules és rendible? (agost)

Aquest article recull diversos exemples pràctics que demostren que fer recerca bàsica sobre física de partícules -com la que es duu a terme al Large Hadron Collider (el Gran Col·lisionador d’Hadrons o LHC, ubicat al CERN, a Suïssa)- no solament serveix per explicar per què l’univers és d’aquesta manera i no d’una altra, sinó que és altament rendible i es tradueix en aplicacions pràctiques en camps com ara la salut, les TIC i el medi ambient.

12. Acostem el món de la paleontologia als més petits! (febrer)

En aquest article informo sobre un nou joc interactiu de la col·lecció Personatges en joc, que té per objectiu donar a conèixer personatges destacats al llarg de la història de la ciència de Catalunya als alumnes de primària. Després del primer joc, dedicat a l’enginyer i inventor Narcís de Monturiol, i el segon, dedicat a l’alquimista Joan de Peratallada,  el tercer lliurament es va dedicar a la figura del paleontòleg vallesà Miquel Crusafont.

13. 10 recursos sobre el bosó de Higgs (octubre)

Després de la concessió del premi Nobel de física al britànic Peter Higgs i el belga François Englert, pares d’aquesta enigmàtica partícula elemental, es va entrar en una fase mediàtica de Higgstèria col·lectiva, i vaig dedicar un article a presentar un seguit de recursos per entendre què és el bosó de Higgs i quines conseqüències implica el seu descobriment.

Vull agrair-vos la fidelitat lectora i els vostres comentaris. Que tingueu un 2014 ple de salut i ciència!

Articles relacionats

Publicat dins de Comunicació científica, Dones i ciència, Lectures, Recerca, Web 2.0, Xarxes socials | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari